Debats i promeses? Parlem de Drets Socials

Aquest matí hem pogut veure el debat per a les municipals de Girona a TV3 (que com podeu imaginar, no hem estat convidats), i amb algunes honroses excepcions, la majoria segueixen sense entendre els problemes de les gironines i els gironins. El nostre alcalde afirma que ha d'acabar la feina que es va començar, i afirma sense vergonya que vol que Girona sigui una ciutat turística. Una Girona de postal, un parc temàtic, una Carcassone catalana de feines precàries i buida de contingut per als seus habitants. I tot i així, els sondeijos donen al partit governant 10 regidors, i això és materialment imposible, però els mitjans de comunicació sembla que pensen que repetint una mentida aquesta s'acaba convertint en veritat. Cal dir que a la majoria dels sondeijos oficials no ens tenen en compte, així que per a ells som invisibles. Per això som ben presents en el carrer, i ho seguirem sent.

Enmig de tot aquest gran núvol promeses de construcció de ponts i rius i de projectes de conversió de Girona en un parc d'atraccions per als turistes, Compromís amb Girona preferim proposar mesures que sol·lucionin problemes que ja tenim en comptes de crear-ne de nous. Per posar un exemple, proposem una série de mesures de ràpida implementació, així com un document explicant la visió de com haurien de reestructurar-se els serveis socials i el per què.

La Gent Gran en la nostra ciutat és cada vegada més nombrosa i està constatat que cada vegada hi ha més persones visquent soles en el seu domicili. A part de les prestacions del programa d’atenció domiciliària d’ajut a la dependència, Compromís amb Girona considera necessari atendre la part més humana de relació d’aquestes amb el seu entorn immediat, el barri, els coneguts… S’hauria de proposar i formalitzar amb els Bancs dels Temps de Girona.

En l’àrea de Serveis Socials i Servei a les Persones, Compromís amb Girona vol incloure un servei d’Educació d’economia domèstica. Es tractaria de donar eines als responsables principals de les llars per tal que es familiaritzin amb les noves situacions que van sorgint: families monoparentals homes-dones divorciats/separats que no tenen experiència en l'ús de l’economia domèstica i/o disposen de pocs recursos econòmics per a compra i preparació dels àpats de la família. 

En referència al accés de persones amb problemes de mobilitat redüida a la nostra ciutat, creiem que s’hauria de fer un estudi de la ciutat per tal de corregir els punts negres i de difícil accés i revisar llambordes en mal estat. També proposem l'associació igualitària, per a la gent que viu en situació d’exclusió i pobresa.

I molt especialment, Compromís amb Girona  proposa l'advocacia social. Aquest principi professional es dirigeix a reduir l’estat de privació en què es troben aquests grups a través de la promoció i defensa dels drets socials. L’objectiu de la defensa és ajudar les comunitats marginades a expressar les seves demandes i inquietud , així com planificar i dur a terme estratègies efectives per contrarestar les seves mancances. El concepte Advocacia social és un concepte que té moltes definicions. Aquesta inclou intents professionals d’influenciar polítiques socials, institucionals, econòmiques que afecten grups exclosos. La pràctica del’Advocacia social promou la participació cívica amb el sentit de promoure interessos i objectius col.lectius. Aquesta tasca de defensa pot incloure, per exemple, despertar o crear consciència pública, investigar problemas socials, proposar alternatives, iniciar i participar en mobilitzacions públiques, lobbying i activitats relacionada amb les eleccions, i un llarg etcètera.

Perquè nosaltres no volem una Girona de postal. No volem viure a un parc temàtic. Volem viure a una ciutat de tothom, de les persones i dels barris. I això només és possible si parlem de Drets Socials.

ECG.

La jungla de paper

La nostra primera enganxada de cartells
simbòlica per inici de campanya, a les 12
de la nit del primer dia de campanya. Els
cartells van ser tapats, literalment, 15 minuts
després de ser enganxats.

Ja ens anunciaven que aquesta no seria una campanya electoral convencional. Des del divendres a les 0:01, que es va donar el tret de sortida, hem pogut veure com els partits majoritaris feien una campanya de pur odi, demagògia i manipulació, amb la estreta cooperació dels seus mitjans afins. La "guerra de cartells" és més dura que mai, i els carrers estan superpoblats d'exèrcits de "soldadets" que s'encarreguen de cobrir el plafó que prèviament han cobert uns altres. I aquests seran tapats per un altre grup, sense cap mena de respecte i només intentant silenciar als altres i fer-se veure un mateix.

Així mateix, hem vist com els partits majoritaris se salten a la valenta algunes normes bàsiques d'una campanya, com la de no fer inauguracions, i no passa absolutament res. No hi ha cap problema. I tampoc respecten els lots de campanya dels partits sense representació: també encartellen allà. Es pensen que la ciutat és seva, que és un partit ja prèviament repartit, i no volen la irrupció de noves opcions que els hi treguin la seva quota. Perquè ells veuen la política així: en quina part els hi toca i poden fer servir per a defensar la seva marca. Perquè els partits tradicionals són això: una marca, amb unes idees al darrera que acaben sent paper moll.

De fet, Xavier Villarreal (cap de llista de Compromís amb Girona) ho expressava ahir a les xarxes socials de manera molt gràfica:

Sincerament, la Campanya Electoral és una vertadera jungla.

Ens han estripat cartells, ens n'han tapat molts altres, se'ns ha menystingut a alguns debats i se'ns ha silenciat a d'altres. Els/les caps de llista dels Partits polítics cronometren les Agendes per fer-se tantes fotos com siguin possibles, i les seves legions twittaires corren a eternitzar els breus moments en que s'han barrejat amb el poble i les Entitats que, desinteressadament, dinamitzen la ciutat. Alguns fan gala de la capacitat per ser a tot arreu sense saber a on han anat encara... I d'altres fan notes de Premsa de temes mínimament exigibles, com és participar d'Actes organitzats i pensats per una ciutadania a la que "obsequien" amb papers corporatius demanant el vot.

A Compromís amb Girona no som de l'estil de fer-nos fotos menjant arròs o plantant floretes, ja que no volem forçar la idea del que no hem pogut fer i creiem que la gent ja sabrà el que hem fet fins ara.

Així doncs, sentim si no us inundem les xarxes amb fotos d'empatia de Campanya però som així... No programarem reunions urgents amb les Entitats per atendre les seves reivindicacions, ja que algunes les coneixem de molts moments compartits fins ara. No emplenarem els carrers de caríssims cartells a les faroles, ja que les nostres butxaques no arriben a tant i no ens finança cap administració pública encara.

Però hi ha una cosa que sempre farem... Mostrar la nostra il.lusió dels que estem convençuts/des del pas que hem fet, i demanar que corri la veu als que ens heu conegut fins ara.

El canvi és cosa de tots i totes. I el 24 de Maig no tindrà més opcions qui tingui més calers per la campanya, si no mai arribarà el canvi. Les opcions les posem nosaltres, i nosaltres som la opció.

El 24 de Maig voteu Compromís amb Girona. I confiareu en persones que, com vosaltres, es queixen. Però que hem fet un pas endavant per solucionar-ho...

Que corri!!!!!!!

Així doncs, en conclusió, a Compromís amb Girona ens toca ser diferents, i no malbaratarem recursos en empaperar-vos els carrers. Perquè el canvi ha de començar per la pròpia manera de fer, per la pròpia manera de gestionar la campanya. Perquè la ciutadania ja està farta de veure cares somriguents en caríssims cartells penjants a les faroles, somriures que prometen construir ponts i CAPs, ningú sap amb quins diners.

Perquè des de Compromís amb Girona sabem que no us podem prometre que tindreu un CAP a l'Eixample, perquè sabem que això no ho podem fer. Però sí que us prometem ser la vostra veu a les institucions, i seguir lluitant per la participació ciutadana i els drets socials. Perquè això sí que podem fer-ho!

ECG.

La campanya electoral dels sense-veu

La campanya electoral ja ha començat, i a partir d'ara veurem rostres sonriguents i elaboradíssims plans de màrketing per als partits majoritaris, així com una cobertura desmesurada dels mitjans envers la seva campanya. És ben curiòs, però els mitjans tenen el costum no-escrit de donar cobertura només als partits que van obtenir representació... però curiosament aquesta norma ha estat ampliada, ja que ERC no va obtenir representació i sí que se li està oferint la mateixa cobertura que els partits que no en tenen. I en menor mesura, C's també està obtenint atenció. Pero Compromís amb Girona ha de lluitar i insistir molt per a que se li faci una mica de cas. Una mica, no pensem que és gaire.

Ens podem preguntar: ¿per què si, per tradició, se li dona cobertura als partits amb representació al consistori i es tendeix a prestar menys atenció (per no dir cap ni una) als partits que no en tenen, també se li està donant cobertura a ERC i a C's? Al principi per justificar ERC ens deien que abans en tenien, i per això eren els partits que algun cop havien tingut representació. Però com que això és ridícul, i de seguida es podia contraargumentar amb molta facilitat (i a més a més no justificava la preséncia de C's), doncs ara es diu que se li dona cobertura als partits amb representació... al Parlament de Catalunya.

Bé... Des de Compromís amb Girona des del principi hem dit que el nostre objectiu era mobilitzar l'abstenció, tema que no sembla preocupar als partits majoritaris, però que a nosaltres ens preocupa moltíssim. Va haver un 49% d'abstenció, i això fa que una ciutat d'uns 100.000 habitants tingui un partit governant amb majoria que ha estat votat per... 10.000 persones. Un 10% de la població està decidint sobre el 90%. És molt preocupant. I si a les anteriors eleccions va haver una abstenció tan alta, això vol dir que aquest 49% del cens no va triar cap de les opcions que tenen representació a hores d'ara. Com es pot mobilitzar aquesta abstenció donant cobertura als mateixos que no van ser triats fa quatre anys? Per lògica hem de pensar que la gent necessita opcions diferents, opcions que il·lusionin, opcions que vegin que realment poden portar un canvi. Però no. El pastís ja està repartit, i tota la xarxa dels mitjans sembla ser còmplice.

Una excepció havia estat fins ara els debats electorals de barri. Aquests, com són més aviat petits, i a més a més hem tingut una relació molt estreta amb les Associacions de Veïns, doncs la tendència ha estat sempre a tenir-nos en compte i convidar-nos en igualtat d'oportunitats. Així mateix, des de Compromís hem tendit sempre a enviar als debats preferentment a algú que hi vivís al barri, i no necessàriament al cap de llista. Ahir tenia lloc el debat electoral del meu barri, l'Eixample de Girona. I no vam estar convidats. Els motius? Bàsicament, la premisa de sempre: només partits amb representació al Parlament de Catalunya, però "generosament" (paraules literals seves) se'ns va permetre intervenir durant 3 minuts a l'inici. M'havia preparat un discurs d'uns 5 minuts sobre el tema de l'abstenció i dels partits minoritaris (a més d'altres generalitats sobre la ciutat i sobre el barri de l'Eixample), ja que m'esperava una intervenció lliure, però se'm va preguntar concretament quin model de ciutat tindriem nosaltres per l'Eixample. Em va pillar de sorpresa, ja que no se'ns va enviar cap pregunta del debat, ni se'ns va informar sobre què se'ns preguntaria, així que vaig haver d'improvitzar. A mí no em va agradar gens la meva intervenció, però molta gent diu que li va agradar. Deu ser que em veuen amb bons ulls.

Precisament penso que en el nostre barri són necessàries més que enlloc més candidatures de base. Perquè, tot i que l'abstenció generalment ja és elevada a tota la ciutat, som el barri amb un major nombre de persones que s'abstenen. A l'Eixample Nord el nombre de persones que es van abstenir a les anteriors municipals va superar les 6.000 persones, i a l'eixample sud, a on resideixen nombrosos familiars indirectes i amics meus, aquesta xifra va arribar a les 7.000. I des de Compromís, ens preguntem: què podem fer per a mobilitzar aquesta abstenció? Si es fa el càlcul, ara mateix tenim un partit governant al consistori amb un nombre similar de vots del què sumen aquesta abstenció només del nostre barri. I veritablement, és estrany jutjar la validesa d'un partit per a debatre qüestions del nostre barri a partir del criteri de quanta representació va obtenir fa quatre anys, ja que això vol dir que cap dels partits que hi intervindrien va ser triat per aquestes 11.000 persones de l'eixample. Però és més estrany que aquest criteri no sigui la representativitat municipal, sinó la del Parlament de Catalunya. Llavors, veiem que la representativitat per a aquesta ciutat de determinats partits ha vingut de vots no només de Girona, sinó de Lleida, de Tarragona, de Vilanova i la Geltrú o de Sant Pol de Mar. Tècnicament, doncs, hauran de parlar sobre els problemes de Girona partits que han obtingut la seva representació a partir de vots que majoritàriament no han provingut de Girona. Em sembla molt estrany, i jo personalment sóc incapaç d'entendre-ho. 

Així mateix, ahir vaig poder veure asseguts al debat a partits que fa quatre anys van pronunciar-se enèrgicament en contra de què els partits sense representació al consistori poguéssin parlar, i altres partits que van manifestar-s'hi enèrgicament a favor de què poguéssin fer-ho. I no deixa de ser curiòs com han canviat les coses en els darrers quatre anys respecte aquest tema. En alguns casos, s'ha girat dràsticament la truita, i els antics arguments ja no són creïbles.

La veritat, des de Compromís amb Girona, quan vam anunciar que no haviem estat convidats al debat, el què ens va proposar pràcticament tothom va ser que denunciéssim això a la Junta Electoral de Zona, però vam decidir no fer-ho. De fet, fins i tot jo mateix vaig parlar amb la JEZ, i ens van sol·licitar que enviéssim un mail oficial de denúncia i que possiblement invalidarien aquest debat. I per això, precisament, vam decidir no fer-ho. Perquè més enllà de candidat de Compromís amb Girona, sóc veí de l'Eixample, i em preocupen els problemes del meu barri, que són molts. I per això, vaig assistir-hi com un veí més, a escoltar què havien de dir tots aquests partits que es trobaven presents respecte als problemes del barri de l'Eixample. I he de dir que, certament, em vaig sentir molt còmode rodejat de les veïnes i veïns del meu barri. Perquè en general, Compromís amb Girona ens sentim molt més còmodes entre el poble que entre la classe política.

I què vam escoltar? Bueno, ja era el tercer debat que escoltàvem durant aquesta campanya, i ens va sorprendre com vam seguir escoltant coses molt semblants. La majoria de candidats no coneixien els problemes reals del barri, i fins i tot vam arribar a sentir que no hi havia gaires serveis de restauració, quan som segurament el barri amb més bars i restaurants de tota la ciutat. El públic assistent al debat murmurava, i majoritàriament la queixa era que es prometia molt, però després no es feia res. Era la situació de l'alcalde de l'acudit que prometia que construiria ponts, i quan els veïns li recordaven que no hi havia rius, prometia també construir-ne els rius. Un veí, de fet, va xiuxiuejar-me a l'orella: "Napoleó quan volia fer algo, ho feia; quan no volia fer algo, creava una comisió per estudiar el tema". En el fons és normal que un barri acostumat a ser una "extensió" del centre, amb un elevat envelliment de la població i amb una preséncia aplastant de comerços, però sense molts equipaments municipals bàsics, se senti escèptic envers les promeses dels Partits. I més encara quan, de tres debats als què he anat, a cada un d'ells el partit que ens governa hagi promès construir alguna cosa. De moment ja portem promesos dos ponts i un CAP. Com no es posin demà mateix els cascos d'obrers i vagin corrents a construir coses, dubto molt que les obres promeses estiguin acabades en quatre anys... Però ja se sap. Promeses que no es poden complir, però que és el què la gent vol sentir. Ho tenim assumit com a normalitat, i no hauria de ser així.

I aquí estem. Ignorats pels mitjans principals. Compromís amb Girona no existim. El "xiringuito" ja està repartit, i no volen deixar cap escletxa per la qual pugui col·lar-se alguna altra alternativa que els faci trontollar. Però desgraciadament, el què no saben és que algunes i alguns tenim molt clar que hem vingut per a canviar les coses. I som molt, molt, molt pesats. Així que al final els mitjans hauràn de prestar-nos atenció, els hi agradi o no...

ECG.