La campanya electoral dels sense-veu

La campanya electoral ja ha començat, i a partir d'ara veurem rostres sonriguents i elaboradíssims plans de màrketing per als partits majoritaris, així com una cobertura desmesurada dels mitjans envers la seva campanya. És ben curiòs, però els mitjans tenen el costum no-escrit de donar cobertura només als partits que van obtenir representació... però curiosament aquesta norma ha estat ampliada, ja que ERC no va obtenir representació i sí que se li està oferint la mateixa cobertura que els partits que no en tenen. I en menor mesura, C's també està obtenint atenció. Pero Compromís amb Girona ha de lluitar i insistir molt per a que se li faci una mica de cas. Una mica, no pensem que és gaire.

Ens podem preguntar: ¿per què si, per tradició, se li dona cobertura als partits amb representació al consistori i es tendeix a prestar menys atenció (per no dir cap ni una) als partits que no en tenen, també se li està donant cobertura a ERC i a C's? Al principi per justificar ERC ens deien que abans en tenien, i per això eren els partits que algun cop havien tingut representació. Però com que això és ridícul, i de seguida es podia contraargumentar amb molta facilitat (i a més a més no justificava la preséncia de C's), doncs ara es diu que se li dona cobertura als partits amb representació... al Parlament de Catalunya.

Bé... Des de Compromís amb Girona des del principi hem dit que el nostre objectiu era mobilitzar l'abstenció, tema que no sembla preocupar als partits majoritaris, però que a nosaltres ens preocupa moltíssim. Va haver un 49% d'abstenció, i això fa que una ciutat d'uns 100.000 habitants tingui un partit governant amb majoria que ha estat votat per... 10.000 persones. Un 10% de la població està decidint sobre el 90%. És molt preocupant. I si a les anteriors eleccions va haver una abstenció tan alta, això vol dir que aquest 49% del cens no va triar cap de les opcions que tenen representació a hores d'ara. Com es pot mobilitzar aquesta abstenció donant cobertura als mateixos que no van ser triats fa quatre anys? Per lògica hem de pensar que la gent necessita opcions diferents, opcions que il·lusionin, opcions que vegin que realment poden portar un canvi. Però no. El pastís ja està repartit, i tota la xarxa dels mitjans sembla ser còmplice.

Una excepció havia estat fins ara els debats electorals de barri. Aquests, com són més aviat petits, i a més a més hem tingut una relació molt estreta amb les Associacions de Veïns, doncs la tendència ha estat sempre a tenir-nos en compte i convidar-nos en igualtat d'oportunitats. Així mateix, des de Compromís hem tendit sempre a enviar als debats preferentment a algú que hi vivís al barri, i no necessàriament al cap de llista. Ahir tenia lloc el debat electoral del meu barri, l'Eixample de Girona. I no vam estar convidats. Els motius? Bàsicament, la premisa de sempre: només partits amb representació al Parlament de Catalunya, però "generosament" (paraules literals seves) se'ns va permetre intervenir durant 3 minuts a l'inici. M'havia preparat un discurs d'uns 5 minuts sobre el tema de l'abstenció i dels partits minoritaris (a més d'altres generalitats sobre la ciutat i sobre el barri de l'Eixample), ja que m'esperava una intervenció lliure, però se'm va preguntar concretament quin model de ciutat tindriem nosaltres per l'Eixample. Em va pillar de sorpresa, ja que no se'ns va enviar cap pregunta del debat, ni se'ns va informar sobre què se'ns preguntaria, així que vaig haver d'improvitzar. A mí no em va agradar gens la meva intervenció, però molta gent diu que li va agradar. Deu ser que em veuen amb bons ulls.

Precisament penso que en el nostre barri són necessàries més que enlloc més candidatures de base. Perquè, tot i que l'abstenció generalment ja és elevada a tota la ciutat, som el barri amb un major nombre de persones que s'abstenen. A l'Eixample Nord el nombre de persones que es van abstenir a les anteriors municipals va superar les 6.000 persones, i a l'eixample sud, a on resideixen nombrosos familiars indirectes i amics meus, aquesta xifra va arribar a les 7.000. I des de Compromís, ens preguntem: què podem fer per a mobilitzar aquesta abstenció? Si es fa el càlcul, ara mateix tenim un partit governant al consistori amb un nombre similar de vots del què sumen aquesta abstenció només del nostre barri. I veritablement, és estrany jutjar la validesa d'un partit per a debatre qüestions del nostre barri a partir del criteri de quanta representació va obtenir fa quatre anys, ja que això vol dir que cap dels partits que hi intervindrien va ser triat per aquestes 11.000 persones de l'eixample. Però és més estrany que aquest criteri no sigui la representativitat municipal, sinó la del Parlament de Catalunya. Llavors, veiem que la representativitat per a aquesta ciutat de determinats partits ha vingut de vots no només de Girona, sinó de Lleida, de Tarragona, de Vilanova i la Geltrú o de Sant Pol de Mar. Tècnicament, doncs, hauran de parlar sobre els problemes de Girona partits que han obtingut la seva representació a partir de vots que majoritàriament no han provingut de Girona. Em sembla molt estrany, i jo personalment sóc incapaç d'entendre-ho. 

Així mateix, ahir vaig poder veure asseguts al debat a partits que fa quatre anys van pronunciar-se enèrgicament en contra de què els partits sense representació al consistori poguéssin parlar, i altres partits que van manifestar-s'hi enèrgicament a favor de què poguéssin fer-ho. I no deixa de ser curiòs com han canviat les coses en els darrers quatre anys respecte aquest tema. En alguns casos, s'ha girat dràsticament la truita, i els antics arguments ja no són creïbles.

La veritat, des de Compromís amb Girona, quan vam anunciar que no haviem estat convidats al debat, el què ens va proposar pràcticament tothom va ser que denunciéssim això a la Junta Electoral de Zona, però vam decidir no fer-ho. De fet, fins i tot jo mateix vaig parlar amb la JEZ, i ens van sol·licitar que enviéssim un mail oficial de denúncia i que possiblement invalidarien aquest debat. I per això, precisament, vam decidir no fer-ho. Perquè més enllà de candidat de Compromís amb Girona, sóc veí de l'Eixample, i em preocupen els problemes del meu barri, que són molts. I per això, vaig assistir-hi com un veí més, a escoltar què havien de dir tots aquests partits que es trobaven presents respecte als problemes del barri de l'Eixample. I he de dir que, certament, em vaig sentir molt còmode rodejat de les veïnes i veïns del meu barri. Perquè en general, Compromís amb Girona ens sentim molt més còmodes entre el poble que entre la classe política.

I què vam escoltar? Bueno, ja era el tercer debat que escoltàvem durant aquesta campanya, i ens va sorprendre com vam seguir escoltant coses molt semblants. La majoria de candidats no coneixien els problemes reals del barri, i fins i tot vam arribar a sentir que no hi havia gaires serveis de restauració, quan som segurament el barri amb més bars i restaurants de tota la ciutat. El públic assistent al debat murmurava, i majoritàriament la queixa era que es prometia molt, però després no es feia res. Era la situació de l'alcalde de l'acudit que prometia que construiria ponts, i quan els veïns li recordaven que no hi havia rius, prometia també construir-ne els rius. Un veí, de fet, va xiuxiuejar-me a l'orella: "Napoleó quan volia fer algo, ho feia; quan no volia fer algo, creava una comisió per estudiar el tema". En el fons és normal que un barri acostumat a ser una "extensió" del centre, amb un elevat envelliment de la població i amb una preséncia aplastant de comerços, però sense molts equipaments municipals bàsics, se senti escèptic envers les promeses dels Partits. I més encara quan, de tres debats als què he anat, a cada un d'ells el partit que ens governa hagi promès construir alguna cosa. De moment ja portem promesos dos ponts i un CAP. Com no es posin demà mateix els cascos d'obrers i vagin corrents a construir coses, dubto molt que les obres promeses estiguin acabades en quatre anys... Però ja se sap. Promeses que no es poden complir, però que és el què la gent vol sentir. Ho tenim assumit com a normalitat, i no hauria de ser així.

I aquí estem. Ignorats pels mitjans principals. Compromís amb Girona no existim. El "xiringuito" ja està repartit, i no volen deixar cap escletxa per la qual pugui col·lar-se alguna altra alternativa que els faci trontollar. Però desgraciadament, el què no saben és que algunes i alguns tenim molt clar que hem vingut per a canviar les coses. I som molt, molt, molt pesats. Així que al final els mitjans hauràn de prestar-nos atenció, els hi agradi o no...

ECG.