Habemus containers (capítol III)

Imatge cedida amablement per Josep Canal

... I al final els contenidors hi seràn. Sembla que no s'haurà de tornar la subvenció a la Unió Europea, ni tampoc s'haurà de replantejar el seu ús com proposava el PSC (si és que això era possible). I tot això, com senyalava el company Jordi Navarro, sense obrir un debat sobre la gestió de residus a Girona, tema que porta anys d'endarreriment respecte a altres països.

Però per a fer-ho possible, hem vist fer-se realitat un autèntic "pacte molotov" entre dos faccions teòricament enemistades: CiU i PPC.

Què curiòs que a la seva propaganda CiU sempre parli d'estar enemistada amb el PP, però que després a la hora de la veritat sigui el seu aliat més valuòs a l'hora d'aprobar les seves mocions. I què curiòs també que la propaganda convergent ens digui que les retallades són inevitables perquè Espanya exigeix uns objectius de dèficit molt durs, i després resulti que Catalunya sigui precisament la comunitat amb la qual s'està siguent més flexible amb el deute, fins al punt de què els barons regionals del PP estan protestant molt enèrgicament, exigint una paciència semblant envers les seves autonomies. 

I a què és degut tot això? Doncs molt senzill tot plegat. CiU és el PP amb barretina. La flexibilitat amb el dèficit del govern de la Generalitat no és pas una novetat, i de fet, gran part del dèficit inhumà que pateix la nostra administració es va gestar durant l'anterior govern tripartit. El PSOE va tenir una mànega molt ampla amb el PSC, que no va tenir cap mena de pudor a l'hora d'aplicar una "inauguritis" populista (molt esmoladament parodiada en el Polònia d'aquella època), i de mentres montaven el teatre dels "enfrontaments" entre el PSOE i el PSC. I ara, veiem com el PP i CiU fan la comèdia al mateix estil, repetint la qüestió del sobiranisme una vegada i una altra, i d'aquesta manera fent veure que són enemics irreconciliables, però a l'hora de la veritat treballant colze amb colze per un objectiu comú.

Que ningú dubti què si CiU aconsegueix un pacte fiscal millor que l'actual, el sobiranisme quedarà soterrat per sempre més. Qui vulgui pensar que l'actual govern convergent ha engegat el camí sense retorn cap a la independència, certament envejo la seva fe. Però és necessari bastir el teatre electoral d'enfrontaments falsos per tal de tenir content al públic. Panem et circenses.

I els contenidors en realitat són el símbol de qüestions molt més profundes. Amb aquesta polèmica tan mediàtica hem vist encarnar-se realitats molt crues del nostre municipi, com el fort partidisme de les candidatures majoritàries, i la manca  total d'atenció envers les propostes provinents de candidatures amb representacions més petites. I el conflicte crec que no quedarà soterrat.

Ja és el meu tercer article parlant del tema dels contenidors, i dubto que sigui l'últim (a menys que l'assumpte "containers" sigui una trilogia, a l'estil del cinema dels anys 80). M'encantaria no haver de parlar més amb una bona temporada de contenidors, que a fi de comptes són magatzems de merda. I parlar de merda després de dinar no és lo més agradable del món, certament.

Ara sí, només esperem que la part extra que ha de sortir dels nostres impostos per a renovar els famosos contenidors no s'allargui més enllà del què ens han dit. Tot i que un dels principals patiments que hem de tenir, com va assenyalar ICV, és que aquests contenidors tinguin una vida útil bastant curta...

ECG.