lunes, 6 de mayo de 2013

No atribueixis a la malícia el què puguis explicar per la estupidesa


Existeix un ésser molt curiòs i especial. Una espécie dins de la humanitat que tots els seus especímens acostumen a seguir un procés evolutiu semblant, i acaben siguent subproductes irritantment similars.

Aquests éssers tan curiosos acostumen a venir de famílies de classe mitjana-alta, i anar a escoles privades o concertades. Sí, sí, aquestes que no acabem d'entendre fins a quin punt són públiques i fins a quin punt són privades, per les quals els pares paguen molts de diners per portar els seus fills, tot i contar amb un professorat que en molts casos no ha passat oposicions. I que tenen el lleig costum de posar molts de deures al seu alumnat, deures en molts casos inútils (ja que no van molt més enllà de fer-lis escriure durant molta estona) per a que els pares es pensin que treballen molt.

Aquests éssers, quan surten d'aquestes escoles, en molts casos arriben a la universitat, tot i que aquest capítol no és imprescindible (molts no tenen estudis superiors). I tot això, sense haver-se tacat mai les mans de treballar, pensant-se que això de tenir una feina és estar 4 hores al dia a una oficina familiar ordenant papers (i ja estar esgotadíssims per això). A la universitat, estudien carreres que en molts casos un no acaba d'entendre per a què serveixen, però que tenen noms que sonen molt bé.

I el més important de tot, després de fer tot això (sense saber realment què és treballar, anar malament de diners o haver de pagar-se un mateix els estudis), aquests éssers entren amb la política. I ja no surten mai més, a menys que despertin i se n'adonin de com van realment les coses.

Aquests éssers, que podriem anomenar "homo politicus", acaben conformant la nostra classe política. Han crescut envoltats de cotons, i es pensen que el món és un núvol rosa a on tothom ha viscut com ells. I els què no ho han fet, és perquè són uns vagos i uns "jetas".

Aquests éssers són els què s'atreveixen a dir que la gent vol la dació en pagament per a comprar-se un altre pis, que aprovar una llei retroactiva és de país bananero, que els aturats de llarga durada utilitzen l'ajut de 426€ per a comprar-se televisors de plasma, o que no comprenen què pot proposar la PAH a qualsevol mena de debat, ja que "què ha de dir una organització que només es dedica a aturar desnonaments i a fer escratxes". Aquests éssers són els què diuen que cal que la gent es dutxi amb aigua freda i es mengi els iogurts caducats, o que és l'hora de cobrar una miqueta menys i treballar una miqueta més.

Aquests éssers no és que ens prenguin per imbècils. És que els idiotes són, directament, ells. Però no intencionadament. És que no arriben a més. La seva vida s'ha reduït a tenir-ho tot arreglat des de bon principi, i si perden el càrrec polític que tenen ara no hi ha cap problema, ja que n'aconseguiran algún altre. Segurament de senador, o d'assessor (càrrecs que encara ningú ha entès per a què serveixen).

I tot i això, ells estan convençuts de què són "els escollits", que el poble els hi ha donat permís per a exercir lliurement el seu càrrec sense importar les conseqüències. Que la democràcia es basa en què ells, partits amb presupostos electorals descomunals i prohibitius (sovint arribats de préstecs bancaris), s'han guanyat "honestament" la seva posició, i que per tant, qui gossi posar en dubte que algú que ha sigut votat per menys d'un 30% de la població estigui legitimat, és un radical antidemocràtic.

Parlen en nom de la democràcia sense saber què és. S'atreveixen a legislar sobre els treballadors precaris sense saber què és treballar més de 9 hores diàries cobrant menys de 800€. Es pensen que els serveis d'urgències, nocturns o de caps de setmana arriben per art de màgia, ja que tothom s'ho passa bé quan és festiu.

I ara diuen que la renda mínima garantida farà que la gent no treballi. I jo pregunto, que ells potser no tenen una renda garantidíssima sense fotre un pal a l'aigua?

I també em pregunto... Quant de temps més hem de suportar que aquests éssers siguin qui ens representen? Per què tot i veure com són les coses i haver de patir humiliacions d'aquesta envergadura les enquestes encara donen majoria al PP? Per què segueix la gent votant polítics en comptes de votar gent que realment vol canviar les coses, i que sap què és viure amb menys de 400€ al més?

Desgraciadament, la resposta és molt senzilla: perquè la gran majoria de la gent no entèn què és la política, i es pensen que és com el futbol. Jo sóc de l'equip CiU, i sempre ho seré facin el què facin, i només vull que arribin les eleccions i que "guanyem". I a la taula em discutiré aferrissadament amb els què no siguin del meu "equip", repetint bestiesses que he sentit dir als del meu partit. I també perquè molta gent en el lloc d'aquests polítics faria el mateix que fan ells, i en realitat els envegen.

No podriem, doncs, deixar els colors per a l'esport, i discutir als bars sobre si és millor Cristiano o Messi, i a l'hora de votar fer-ho amb el cervell? Realment val la pena votar a la candidatura "tal" perquè aquests "ens portaran la independència" o "ens treuran de la crisi", quan els membres d'aquesta candidatura mai es posaràn a la nostra pell perquè mai han viscut com nosaltres?

Les qüestions supèrflues no valen la pena. El què val la pena és treballar amb persones al servei de les persones. I fer fora de les nostres vides als "homos politicus", que només saben viure del cuento i robar.

ECG.

No hay comentarios:

Publicar un comentario