viernes, 22 de febrero de 2013

Un "republicà" a la cort del rei Artur


Després de què el senyor Pere Navarro digués ahir el què la majoria de la gent pensa, resulta que ha fet mal fet.

Hi ha excuses vàries. Que si no era el moment de dir-ho perquè s'estava celebrant el debat sobre l'Estat de la Nació, que si la resta del Partit no comparteix la seva visió, que si ho ha fet per a desviar l'atenció sobre els casos d'espionatge mortadelesc de Método 3, que si vol cridar l'atenció per a mirar de recuperar els votants perduts, i un llarg etcétera. 

Jo ara em pregunto vàries coses. La primera és: quan és el moment de proposar que a un cap d'Estat li ha arribat l'hora de jubilar-se? No és adequat quan s'està debatent l'estat de la "nació"? I per què ha causat tant de rebombori? Jo personalment com a republicà no vull cap mena de tracte ni de concessió amb la casa reial, ja que la institució monàrquica no és una opció plantejable, sinó un problema que requereix solució, i aquesta només passa per la seva abolició. Però igualment m'agradaria que es fes un petit exercici d'abstracció i imaginar-nos que estiguéssim parlant del director d'una empresa o de qualsevol altre càrrec: un senyor de 75 d'anys, que recentment ha rebut vàries operacions, i amb problemes evidents de salut, que té un successor preparat de 45 anys que el pot sustituir en qualsevol moment, no hauria de plantejar-se la jubilació? En qualsevol altre cas és una obvietat, i no hauria de ser una opinió polèmica. A qualsevol altre context, qui estaria sonat seria qui gossés dir que aquest senyor encara ha de continuar exercint el seu càrrec. I ahir vam veure com, en sentir les declaracions del senyor Navarro, la Soraya (em nego a donar-li un tracte de més respecte) posava la mateixa cara que posaria si li haguéssin dit que el rei vol canviar-se de sexe. Se li va sentir dir amb veu incrèdula: "Que el pesezé ha disho qué?"

Una altra cosa que em pregunto jo ara. Des de quan és coherent que algú que es fa dir republicà demani la abdicació d'un rei per a posar-ne un altre? En tot cas un republicà demanaria que abdiqués i que es convoqués un referéndum sobre la forma d'Estat que vol el poble, o en tot cas que s'obrís un procés constituent per a canviar la constitució que després fos referendada per la ciutadania. Però no. El senyor Navarro, en un acte de prudència i de defensa de lo políticament correcte, va demanar que regnés el senyor Felip de Borbó, i que ens portés cap a l'Estat Federal.

Em fa gràcia quan alguns ens diuen que els republicans som somiatruites quan diem que volem que arribi la república i que aquesta sigui federal. M'agradaria saber com definirien aquests crítics a algú que demana un Estat Federal dins del marc autonomista actual, i sense posar en dubte la monarquia, com a mínim a curt termini. 

El què està clar és que el PSC, que fins ara era el partit dels treballadors catalans i representava la manera de pensar del català mig, es troba en caiguda lliure i no aconsegueix amortiguar-ho. Busca la seva refundació per molts llocs però no troba un forat per on ficar-s'hi. I la idea d'apostar pel federalisme a aquestes alçades, i de manera xarlotesca, deixant-nos en ridícul als federalistes seriosos, no els hi va funcionar. I ara no tenen el valor d'apostar sense panys calents per la república, veient-la com quelcom de futur. Jo plantejaria com algo de futur una societat utòpica o algo semblant, però veure com algo que és un ideal al qual arribar a una realitat política racional com és el republicanisme, aplicada de molt diverses formes a la majoria de països del món... ¡Pues qué quiere usted que le diga, señora!

No sé quina serà la propera del PSC. Ni tan sols si aquest té futur. Desgraciadament la esquerra institucional d'aquest país s'ha desprestigiat tant ella soleta que la dreta no ha hagut de fer absolutament res per a consolidar el poder de la Troika. I estem pagant les conseqüències.

I el què està clar és que el canvi no ens el portaràn ells. En paraules de Xavier Villarreal, de no haver existit la PAH, s'hagués posat sobre la taula la qüestió sobre la dació en pagament? S'haguéssin impedit desnonaments tal i com s'està fent? De no haver existit l'ANC, s'hagués posat sobre la taula seriosament el tema del sobiranisme i del dret d'autodeterminació? Els canvis i el futur no venen per la política tradicional, sinó per la ciutadania organitzada en associacions veritablement ciutadanes. Perquè el poble ja és massa madur com per a necessitar representants paternalistes que li diguin què necessita o què ha de voler.

Poder popular!

ECG.

No hay comentarios:

Publicar un comentario