Recordant el Front d'Esquerres de Catalunya

El 16 de febrer de 1936 guanyava les eleccions el Front Popular, representat a Catalunya com el Front d'Esquerres de Catalunya.

Era el principi de la fi d'un somni. La terrible experiència viscuda durant el bienni negre i els importants retrocessos van fer veure a la ciutadania que no només tenint la República hi havia prou per a conquerir i conservar els seus Drets Socials. La República no era sacrosanta ni perfecta, i a la constitució hi havia buits i mancances molt importants, a més a més de què els poders fàctics es mantenien intactes, i la societat continuava siguent molt influenciable per la Església i demés forces conservadores.

Per això mateix, la oportunitat final de consolidar la República la encarnava el Front Popular. Tot i la inestabilitat dels successius governs posteriors a les eleccions, i alguns fets no gaire nets per part dels propis diputats frontpopulistes (n'hi ha historiadors que fins i tot parlen de "cop d'Estat parlamentari"), la realitat era que les esquerres per fí es consolidaven i arribaven a acords útils de mínims. I fins i tot els anarcosindicalistes, que tan durament havien combatut a la República durant els primers anys, entraven dins del joc electoral dins de l'anomenat Partit Sindicalista.

Tant la ciutadania com la classe política i les forces sindicals havien entès que la República era un mitjà, no una fí. Per fi s'havia entès que el canvi només era possible amb un gran pacte ciutadà transversal que signifiqués el canvi. Perquè avui dia volen vendre'ns transversalitat fent-la sinónim de "no ser ni d'esquerres ni de dretes", i això és una fal·làcia de pseudointelectuals carnavaleros. Per molt que els hi pessi a alguns, no es pot ni estar del costat de la ciutadania ni buscar canvis siguent de dretes, ni tan sols si estem parlant de la dreta reformista.

Ja d'origen, el terme "esquerra" i "dreta" política ve dels primers anys de la Revolució Francesa, a on el poble va aconseguir que el rei acceptés a la Assemblea Nacional Francesa com a parlament legislatiu, i així mateix que ratifiqués una constitució, la segona de la història. Els diputats que estaven a favor del rei i de mantenir "l'status quo", i de fer els mínims canvis possibles (o fins i tot de desfer-ne uns quants i tirar enrere amb algunes coses) s'asseien a la dreta del rei, mentres que els reformistes que exigien canvis i evolució s'asseien a la esquerra. Així va néixer el terme "ser de dretes" o "ser d'esquerres".

Actualment molta gent es defineix "de dretes" siguent liberal, quan això és una incoherència. Tot i que molts que s'autoanomenen "liberals" en realitat interpreten això com "vull fer el què em dona la gana per a poder guanyar el màxim de diners possible sense que la llei em limiti", i el liberalisme va molt més enllà d'això (Adam Smith s'emportaria les mans al cap si veiés en què han convertit els seus estudis econòmics els vampirs neoliberals de la Troika). Ser de dretes per definició és simplement estar del costat del sistema i no voler canvis, i en tot cas que aquests canvis siguin regressius, desfent conquestes socials de fa temps, sempre sacrificant els drets de les persones en favor del Poder. Per això mateix no es pot demanar un canvi siguent de dretes.

El típic comentari que solen fer els partits que es fan dir d'esquerres del poder és que "la Dreta va tota junta a votar, i la Esquerra està "dividida", i que per això cal fer "vot útil"". Una fal·làcia acceptada molt perillosa. Els Partits del poder, venuts als interessos de la Troika i dels poders fàctics, no són candidatures ciutadanes ni es poden anomenar d'esquerres, i per a poder-ho fer necessitarien un replantejament molt seriòs d'adal a baix que difícilment poden ni tan sols arribar a proposar-se. Sembla mentida que estiguem tan a anys llum de la important maduresa democràtica que va significar el Front Popular, creant una gran candidatura plural amb molt diverses forces polítiques, a on es lluitava amb unitat sense sacrificar la pluralitat. Perquè els Partits del Poder ara mateix no tenen cap mena de contemplació en voler dilapidar la pluralitat en nom de la "unitat de la esquerra". 

Per això mateix, recordem el què va significar el Front Popular, i l'esperit de la gent que el va formar. I a partir d'aquí, plantegem-nos què podem fer com a ciutadans i ciutadanes per a reviure aquest esperit d'aliança ciutadana.

I per a finalitzar, un recordatori als Partits catalans que van participar en el Front d'Esquerres, representació catalana del Front Popular, i mai una formació purament independentista, ja que compartien candidatura tant partits obertament independentistes com partits que no ho eren (tot i que molts sectors independentistes d'ara, amb la seva pràctica habitual d'agenciar-se personatges i fets com a propis sense ser-ho, vulguin reivindicar el Front d'Esquerres com a una coalició independentista). De fet, tot i que ara molts se'm llençaran al coll, ni tan sols el mateix Companys ho era. A aquella època tenien molt clar que parlar de nacions no tenia sentit quan els problemes dels catalans eren els mateixos que els de la resta dels seus germans dels pobles ibèrics, i avui dia ens manca aquest toc de maduresa que els nostres avis tenien molt clar.

Els partits que van formar el Front d'Esquerres de Catalunya van ser Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), Acció Catalana Republicana  (ACR), el Partit Nacionalista Republicà d'Esquerra (PNRE), la Unió Socialista de Catalunya (USC), el Partit Republicà d'Esquerra (PRE-IR), el sindicat Unió de Rabassaires de Catalunya, el Partit Obrer d'Unificació Marxista (POUM), el Partit Català Proletari (PCP) i el Partit Comunista de Catalunya (PCC). Veient aquest panorama tan plural d'esquerres a Catalunya no puc evitar sonriure quan sento a la gent comentar que avui dia "hi ha masses" partits polítics presentant-se a les eleccions, o fins i tot "hi ha masses" partits al Parlament, sota arguments tan xarlotescos com "mira als americans, només en tenen dos i els hi va millor que a nosaltres!". Prefereixo ni fer-ne comentaris al respecte...

Recordem el Front Popular, recordem el Front d'Esquerres de Catalunya. Només recordant el passat es pot construïr el futur.

ECG.