Ous amb xoriç

Avui sembla que el PP ha fet una pausa amb la seva lluita castiça a favor dels toros i ha decidit considerar que s'aturi un altre "art" que provoca morts: els desnonaments. Això sí, han acceptat considerar la dació en pagament retroactiva amb la boca petita, i sapiguent que la majoria absoluta que el poble "lliure i sobirà" els hi ha otorgat és una garantia de què es cumpliran igualment els seus designis. Perquè sembla que l'esport nacional de la Banca, sota l'ala protectora de la classe política peperovergent (no em canso d'inventar noves paraules, m'hi hauré de dedicar professionalment), és la del desnonament sense discreció, i a sobre desagnant encara més a les víctimes desnonades si aquestes aguanten la primera hòstia que suposa el desnonament, provocant així suïcidis cada vegada més dramàtics, que semblen no tenir cap mena d'efecte a la sensibilitat d'aquesta gentussa. Tot i que potser soc molt ingenu de pensar que tinguin sensibilitat, o que ni tan sols se'ls pugui considerar éssers humans.

Acte de dol de la PAH del passat
divendres a Can Ninetes, per
la mort del company de Còrdoba.

Aquests suïcidis són assassinats, que quedi molt clar i que ningú es pensi que dir-ho és pixar-se fora de test. Però ara cada vegada més la ciutadania s'està adonant de què les coses poden canviar, i avui ha sapigut posar al govern més prepotent que es recorda des dels temps de Juli César Aznar contra les cordes, i fer-li fer un "donde dije digo, digo Diego". Gairebé un mil·lió i mig de firmes i una excel·lent organització i coordinació de les diverses PAH estatals han aconseguit que el poble per fi estigui unit sota un sol símbol, tot i que ningú s'hagués imaginat mai que aquest seria una senyal de Stop. Tot i això, el què sí que ha acabat siguent una realitat és que un símbol vermell ha sigut qui ha guiat al poble cap al descobriment de la seva pròpia força. 

Acció de la PAH d'ahir per a
evitar un desnonament de
La Caixa, impedit molt ràpidament
gràcies a Catalunya Ràdio.

L'etern argument de que "jo no entenc de política" que era una limitació autoimposada per molta gent per a no sortir al carrer per a fer canviar les coses ja no té efecte. Perquè el drama dels desnonaments i les morts que estan tinguent lloc no entenen d'ideologies ni de matissos: és una qüestió purament humana, i al darrera hi surten moltes altres qüestions també molt humanes. És una meravella visual poder veure a gent de diverses cultures i ideologies unida sota les senyals de Stop Desnonaments i vestits amb samarretes i xalecos verds. És emocionant i gratificant poder sortir al carrer al costat de lationamericans, subsaharians i musulmanes amb vel sense prejudicis, i sentint-nos tots part del poble que som. Perquè el poble unit mai serà oprimit.

Concentració d'aquesta tarda
devant de la seu del PP, a on es
podien llençar sabates contra
aquest logo de cartró.

I entre els diversos actes que han tingut lloc per tota la pell de brau, avui a Girona hem vist com es preparava un no gaire apetitòs plat d'ous amb xoriç. Com els ous podrits impactaven contra la placa del PP sense manies, i com les sabates volaven per a impactar contra les dos pes sobre el fons blau. I ahir vam veure com els veïns i veïnes de Sant Narcís deien la seva opinió sense manies abans de que comencés un ple marcat pels durs presupostos de l'any que entra.

Concentració d'ahir dels veïns
i veïnes de Sant Narcís devant
de l'ajuntament de Girona abans
del ple municipal, marcat pel
peliagut episodi dels presupostos.

I tot i que els nostres representants polítics municipals, tant d'esquerres com de dretes, ens han decebut bastant al món associatiu fent seves reivindicacions i feina que han sigut de les entitats i de la ciutadania, lo cert és que els representants polítics estan havent d'acostar-se cada vegada més al poble. Perquè si ells no baixen, el poble és qui els estira cap avall, i potser aviat no serà dels peus d'on els agafaran per fer-los baixar. I ara el poble està més reivindicatiu que mai, i el Poder Popular ja és una realitat que pot palpar-se cada dia.

Ni independències, ni repúbliques, ni hòsties amb ous i xoriç. L'autèntic canvi ha de venir de la societat, i la societat està canviant. I aquí és on està venint el canvi de debò, i permanent. I Déu vulgui, si existeix, que el Poder se n'adoni aviat, perquè si no les conseqüències seran molt dures per a ells.

VISCA LA PAH! VISCA SANT NARCÍS! 

VISCA EL PODER POPULAR!

ECG.