El retorn de la Ramoneta

I s'ha complit el què tothom s'esperava... Bé, tothom menys els noCiUs somiatruites que defensaven que en Mas era un independentista més, i el líder que necesitava Catalunya. Tot i que aquests, encara que en Mas aparegués amb la bandera rojigualda i tararejant la Marcha de Granaderos, encara seguirien repetint que CiU és el partit catalanista que portarà Catalunya cap a la seva "llibertat", i en Mas el líder carismàtic que ens representarà.

Ja per començar a ningú amb un mínim seny li agradava aquest "gir sobiranista" de CiU, ja que era difícil de creure que veritablement s'apostés per un canvi que ens beneficiés. Jo personalment no conec cap cas d'un país que esdevingués independent portant un canvi social considerable quan aquest procés va ser dut a terme pel Poder, ja que sempre aquests processos han significat un reforçament dels poders fàctics autòctons, i això va portar cap a una repressió igual o superior a la que hi havia abans. Segurament CiU mai ha volgut realment la independència, perquè jo cada dia estic més convençut de què tot va ser només una estratègia electoralista per a aprofitar la popularitat de l'independentisme en aquells moments, per tal de tenir una majoria "excepcional" al Parlament (ja anaven dos vegades que en Mas parlava dels seus famosos "vots prestats", un prèstec d'aquells que es van donant llargues i mai te'l tornen...). Però acceptem vaixell com a animal aquàtic, i suposem (fent servir molta, però que molta molta molta imaginació) que CiU veritablement volia la independència.

(pausa per als riures)

Bé, suposant que CiU en cap moment hagués volgut llunyanament la independència (sisplau, lectors, deixin de riure, que això és molt seriòs), dubto molt que ens hagués beneficiat en res. Més aviat al contrari, realment voliem que els poders fàctics actuals de Catalunya, les famoses 400 famílies de Millet, tinguéssin encara més força? L'etern argument de què "quan la Generalitat tingui els diners que ens roben sabrem com ens governarien", no se sostenia per enlloc. No paravem de veure casos de corrupció sortint com bolets (tot i que certs il·luminats deien que les denúncies per corrupció eren "atacs" contra Catalunya, identificant odiosament CiU amb Catalunya), i més recentment han començat a sortir nombrosos escàndols com el de Método 3, amb uns espionatges mortadelescos que donarien per a fer una comèdia d'Adam Sandler. Però res... els "kumba yas" que encara es pensen que CDC és un partit de centre-esquerra (volen deixar de riure, senyor, sisplau? Ja riuran quan acabi l'article) seguien repetint i repetint que la independència era inaturable, que el govern catalanista i patriota de CiU havia evolucionat i s'havia adaptat al què demanava el poble català (com si mai CiU hagués escoltat res del què vol el poble).

I van arribar les eleccions i la gran patacada. Excessius vots havia tingut CiU, ja que després de tot el què fan i ens han fet, tota xifra de vots superior a 0 ja és intolerablement excessiva. Però sembla que hi ha qui mai aprèn la lliçó. I lo més greu de tot, en comptes de veure el fracàs electoral de CiU com el què va ser, una victòria del poble envers els cants de sirena dels esclaus de l'oligopoli La Caixa-Godó, ho veien com una derrota del catalanisme, com un "suïcidi" del poble català. Els noCiUs encara no s'han enterat de què "Catalonia is not CiU", i volen pensar que el seu projecte de ser ells el "partit de Catalunya", de ser la encarnació del catalanisme i de la societat, fa temps que va caducar. 

Però lo pitjor per a ells no ha estat res de tot això. No ha estat la imputació del seu "delfín" Oriol Pujol, no senyors. No ha estat que tinguin la seu embargada indefinidament, tampoc senyors. Lo pitjor de tot, ha estat el senyor Mas dient als seus consellers que "s'ha de refer el diàleg amb el govern central". Ves quina cosa! Fa poc els diaris afins al Règim (vegi's el grup Godó) s'atrevien a parlar fins i tot del "masisme", de com l'estimat líder era tot un referent a Catalunya, i ara resulta que el príncep els hi ha sortit granota...

Però lo dit. Era el què tothom s'esperava. Tornen la Puta i la Ramoneta, i sembla que ara s'hi queden. Potser és millor això, ja que així el moviment independentista tindrà alguna possibilitat de desvincular-se completament dels poders fàctics de Catalunya, i esdevenir un moviment netament transformador.

Perquè com sempre dic, el canvi només el podem portar nosaltres. Perquè ells mai no ho faran.

ECG.