jueves, 16 de mayo de 2013

El mite de la caverna


El filòsof grec Plató, un dels més grans pensadors de la història de la humanitat, tenia el costum d'utilitzar el llenguatge mitològic per tal d'explicar les seves aportacions filosòfiques de forma i manera que fóssin comprensibles per a la majoria de les persones. I "El mite de la caverna" és el més conegut de tots, ja que ens descriu una situació que pot veure's com de rigorosa actualitat.

Per a totes aquelles persones que no estiguin familiaritzades amb el mite, deixo aquí un resum. Al mite de la caverna, Plató ens demanava que imaginéssim una cova, a on hi havia uns presoners encadenats asseguts al terra, recolzats sobre un mur. Aquests presoners havien nascut i crescut allà, i l'única experiència que tenien del món eren unes ombres que veien a la paret. Aquestes ombres eren provocades per unes figures que passaven per davant d'un foc, essent transportades per uns personatges anomenats els sofistes. Aquests eren pseudofilòsofs contemporanis a Plató, que defensaven que no existia cap veritat, sinó que aquesta depenia de l'habilitat que posseïa cada persona per a defensar la seva opinió.

Els presoners, en tenir com a única imatge de la realitat aquestes figures, estaven convençuts de què no existia res més a la realitat que les ombres que veien a diari. A més a més, identificaven les veus dels sofistes com a veus pròpies d'aquestes ombres, de manera que eren incapaços d'entendre res que anés més enllà d'aquestes ombres. Tot i això, Plató ens plantejava la possibilitat d'alliberar algun d'aquests presoners, el qual es resistiria a abandonar la comoditat del seu presidi en un bon principi. Aquest presoner alliberat podria ser portat a l'exterior de la cova, al món real. En un principi, aquest presoner se sentiria enlluernat per la llum del sol, en no estar els seus ulls acostumats a llums tan fortes. Sentiria dolor, i tindria molta por, ja que no entendria el què el rodeja i ho veuria tot hostil. Però poc a poc, aquest presoner alliberat s'aniria adonant de què les coses que veia en aquest món exterior eren les coses reals, i que el què havia vist fins ara no eren més que ombres, reflexos, imatges vagues d'una realitat molt més profunda. I seria feliç d'haver descobert quina és la realitat.

Això sí, aquest presoner alliberat sentiria la necessitat de mostrar-lis aquesta realitat als seus antics companys de presidi, i per això seria natural que volgués tornar a la cova. Però quan el presoner tornés, els seus ulls no estarien acostumats a la foscor, i segurament caminaria de manera molt patosa quan tornés a la caverna, i amb tota seguretat ensopegaria. Així doncs, els seus antics companys presoners veurien a l'il·luminat com a patòs i inadaptat, i seria motiu de burla. Arribarien a veure'l com a una amenaça, o com a un mentider, i podrien arribar a l'extrem de voler-lo eliminar.

Aquest mite, que en un principi tenia la intencionalitat d'explicar la necessitat d'il·luminar al poble amb el coneixement de la realitat que hi ha més enllà del món sensible, pot aplicar-se perfectament a la realitat actual. Moltíssima gent viu encara encadenada a la cova, veient sempre el món a través d'imatges distorsionades que ens ofereixen els mitjans de comunicació al servei del poder, que són els nous sofistes. Aquí a Catalunya veiem com molts es limiten a la informació que els hi proporciona TV3 i La Vanguàrdia, i com qualsevol que gossi parlar de la veritat que hi ha més enllà d'aquesta informació és vist com a un inadaptat o com a un radical fanàtic capquadrat.

Certament, els presoners del mite de la caverna de Plató no notarien mai les seves cadenes si no gossaven moure's. I certament, molts que hem sortit de la caverna i hem vist quina és la veritat que hi ha radera de les ombres que ens projecten els nous sofistes de la classe política i l'oligopoli econòmic al qual serveixen, som vistos com a zumbats que és necessari ignorar.

Però aquests mateixos sonats en ocasions és necessari que no estem tan enlluernats per la llum de l'exterior, i ens atrevim a entrar una vegada més a la cova, adaptant-nos a la foscor, i aprenguem una altra vegada a observar les ombres amb les quals haviem conviscut durant molt de temps. Perquè és possible tornar a mirar-se les ombres siguent conscient de quina és la realitat de la qual han sorgit inicialment. I d'aquesta manera, no seria necessari que qui encara no ha sentit mai la necessitat de sortir de la cova ho faci, sinó que serà suficient amb que sigui conscient de què aquestes ombres que veu no són necessàriament la única veritat.

Perquè de totes maneres, hem de recordar que sortir de la cova implica un patiment inicial, i aquest patiment sovint pot disuadir a la persona que surti de la cova a explorar més enllà, i quedarien amb aquesta imatge com a única realitat que hi ha més enllà de la foscor, cosa que disuadiria a ningú altre d'intentar el mateix que el seu company.

Per això, el què necessitem no són tants d'il·luminats que difícilment sàpiguen arribar als presoners. Necessitem a coneixedors de la realitat exterior que també sàpiguen adaptar-se a la foscor del món de les falses ombres. Perquè hem de ser conscients que tant els encadenats com els il·luminats som persones amb els mateixos problemes i necessitats, i que no hem de jutjar-nos mutuament. Perquè els encadenats tampoc són nens petits que necessitin ser tractats de manera paternalista, i precisament això últim és el què més els disuadirà de fer cas als il·luminats.

I espero que us hagi agradat la meva reinterpretació i ampliació del Mite de la Caverna del grandíssim Plató, que si vivís avui dia, crec que es deprimiria una mica de veure què poc que ha canviat el món...


ECG.

1 comentario:

  1. Me ha gustado el artículo, gracias, pero esta parte que reproduzco no la entiendo bien. Dice el autor: "Porque debemos ser conscientes de que tanto los encadenados como los iluminados somos personas con los mismos problemas y necesidades, y que no debemos juzgar mutuamente. Porque los encadenados tampoco son niños".

    El autor dice que los encadenados tampoco son niños como él, lo que quiere decir que él no es un encadenado sino un iluminado (se pone automáticamente del lado de los iluminados) y los encadenados necesitan un tratamiento especial para no parecerles paternalista, (lo cual no quiere decir que no se sea paternalista, más bien da a entender todo lo contrario). Una estrategia que a mi entender al menos está muy lejana a la franqueza republicana, estrategia de propaganda adoctrinadora vestida de simpatía para no parecer paternalista.

    Si hay gente que les molesta que alguien se haya partido el espinazo dándole al coco más que ellos, le sugeriría que razonara y tratara de pensar que ese alguien que se ha partido el espinazo dándole al coco más que ellos no está iluminado por la gracia divina sino que ha trabajado más por la causa de la libertad que otros.

    Lo que a mi entender es importante para la acción política y en general para la vida es evitar es que la gente confunda lo que es compartir con compañeros reflexiones, experiencias y razones, es decir, trabajo, con lo que bien se podría llamar arrogancia, paternalismo, narcisismo o como se quiera, que no es lo mismo. Quienes en las sombras querían matar al esclavo que decidió explicar lo que había visto en el exterior son los mismos que gritaban en la Guerra Civil: ¡Abajo la cultura! Y no eran por cierto todos los prisioneros quienes se inquietaron con las nuevas ideas, sino unos pocos, y esos pocos requerirían un comentario aparte que no viene al caso.

    El mito de la caverna no termina así, sigue aún más, y el esclavo liberado descubre que está en otra caverna, mucho más grande y perfecta, a la que le llama “bóveda celeste” o cueva celeste y se da cuenta de que sabe un poco más y entiende, antes incluso de regresar a la cueva, al experimentar su ignorancia y su pequeñez ante las figuras celestes que las ideas llegan más lejos, son más grandes e importantes que la materia (su propia vida) y decide dar su vida, si hiciera falta, por sus ideas, como hizo su maestro Sócrates.
    Un solo esclavo de la sombra que no sucumba a la tentación de odiar a quien trata de transmitirle ideas y conocimientos, y que quiera escuchar lo que decimos sin considerarnos loco o manipulador paternalista merece una vida.

    Gracias otra vez por tu artículo, espero que me ilumines durante mucho tiempo, te aseguro de corazón que te lo agradeceré.

    ResponderEliminar