Ells mai no ho farien

Darrerament havia optat per no parlar més del tema, més que res perquè estava esgotat de tanta discussió i desacreditació gratuïta, basada en arguments plagats de fal·làcies. Però em van les emocions fortes, i torno a estar cabrejat pel tema. Avui parlaré d'independentisme.

Un tema delicat, certament, que desperta emocions molt dispars, i sovint contradictòries. Hi ha gent a qui li desperta hostilitat, incomoditat, recel, i hi ha a qui li desperta optimisme, esperança, eufòria. És un concepte que té acepcions úniques per a cadascú, i que sempre ha estat molt present a les converses de café i als debats polítics. Però actualment ha fet el salt de tema de debat, d'opinió o de qüestió ideològica cap a un autèntic fenómen social.

Sovint els debats i discussions sobre aquest tema estan carregats de sentiments i qüestions personals, i sol desacreditar-se amb temes del passat. És habitual sentir coses com "es que tú no vas viure el franquisme", "es que tú no ets d'aquí i  no ho pots entendre", "es que tú  no saps el què ens van fer". I quan es respon a aquestes coses amb arguments racionals, sovint se surt ben escaldat. S'és acusat de nacionalista espanyol camuflat, de covard que té por al canvi i a "ser lliure", i moltes altres coses. I també per l'altra banda se solen sentir descalificacions de la categoria de que "lo que pasa es que sois unos llorones que sólo sabéis quejaros", "es que queréis tener muchos derechos sin cumplir con vuestras obligaciones", o "es que os creéis mejores que los demás y por eso queréis ser diferentes". I aquí costa molt també establir raonaments racionals, ja que se solen rebre insults bastant vejatoris.

Però ara no vull entrar en aquests debats ni discussions, sinó en una frase que va dir sense despentinar-se Carme Forcadell sobre el tema de la corrupció. No vull que se m'acusi de tergiversar res, i d'entrada diré que no vaig sentir les paraules exactes que va pronunciar perquè jo no hi era. Però si no vaig molt errat, a grans trets venia a dir que s'utilitzava la corrupció per a sembrar el descrèdit envers la classe política, però que en realitat la corrupció a Catalunya era molt menor que al "país veí".

He de dir que la meva opinió respecte a l'ANC sempre havia sigut bastant positiva, però darrerament cada vegada que llegeixo o sento intervencions de la seva gent em sento profundament decebut. I m'horroritza que es negui una realitat molt present com és que la corrupció és un fet generalitzat al sud d'Europa, sense distinció de catalanitats, espanyolitats, o altres etiquetes. Ser nacionalista no implica ser ceg, i es pot ser nacionalista català, independentista, i estar molt i molt orgullòs de Catalunya i de ser català sense necessitat de dir mentides i de negar realitats. Que potser la corrupció de la classe política catalana ha de rebaixar els sentiments nacionalistes? Que és necessari amagar la veritat, que a Catalunya hi ha un nombre similar de corruptes que al "país veí" (si no més)? La corrupció s'exerceix de moltes maneres, i tot i que sí que és cert que a Catalunya s'exerceix una corrupció lleugerament més disimulada i menys "mal vista", això no vol dir que no sigui corrupció.

Certament, a mi em faria vergonya necessitar maquillar la realitat d'aquesta manera per tal d'alimentar l'orgull nacionalista. Certament, un nacionalista de veritat no necessita que se li digui que la seva nació és menys corrupta per tal d'estimarla més. Es pot ser perfectament independentista i estimar Catalunya tenint molt clara la realitat i la veritat.

Per això mateix, no ens deixem embaucar per cants de sirena. No ens deixem seduïr per la falàcia de què "una vegada tinguem la independència, ja canviarem el país, dona igual qui ens la doni". A Amèrica llatina els seus processos d'independència van ser duts a terme per les velles oligarquies terratinents i per l'exèrcit, i aquests van conservar una gran influència, si no el poder directe, sobre la política i la societat, i encara ara quasi 200 anys després els hi costa molt deslliurar-s'hi (i molts encara no ho han aconseguit). La corrupció a Catalunya existeix, està generalitzada, i si es vol construir un nou país, és la primera lacra a eliminar.

Perquè hem de tenir molt clar que l'enemic més greu no és Espanya, sinó que el tenim a dins de Catalunya. I és aquest el primer que cal combatre, i mai disculpar-lo.

ECG.