martes, 12 de marzo de 2013

El hombre, como Berloso, cuanto más peludo más hermoso.


Sento la meva absència del blog durant aquests dies, però he tingut l'agenda molt apretada. I la segueixo tenint, doncs escric això quan encara ni tan sols he tingut temps d'esmorzar, però he decidit no defraudar als meus lectors i lectores.


Feia dies que li volia dedicar un article al nostre estimat regidor de Serveis Socials, però fins ara m'he contingut. Però després d'haver assistit ahir a un trosset del ple municipal (molt poquet, doncs de seguida certa persona que jo em sé em va reclamar i se'm va emportar cap a casa) ja certament que no tinc ganes de callar-me. I tinc ganes de dir noms i cognoms.

Sentint al senyor alcalde, Carles Puigdemont, aquí semblaria que vivim a una espécie de Marinaleda catalana. Sentint les seves condescendències i declaracions de "místic" qualsevol diria que és un alcalde que és adorat allà a on trepitja, que sempre està amb els barris i que no triga anys i panys a arreglar certa arcada derruida de Sant Narcís, i que es dedica a baixar-li l'IBI als comerços perjudicats de la Plaça d'Europa. Tot això sembla, sí, però res més lluny de la veritat. Com pot aquest senyor dir que no li molesta que entrin pancartes al ple mostrant disconformitats després d'haver expulsat a la PAH de la sala de plens? Com es pot dir que tothom pot entrar lliurement quan té a mig cos de la policia local muntant guàrdia davant de la porta de l'ajuntament com si de matons de discoteca es tractéssin? Es parla de llibertat estant rodejat de goriles... Tot i que no deixa de retratar el concepte de "llibertat" de CiU i del PP...

Però ara de moment deixarem de banda al George Clooney gironí, ja que a qui va dedicat l'article és al nostre estimat regidor de serveis socials, Eduard Berloso. Bueno, suposo que es dedica a això, ja que encara és hora que faci alguna cosa per a servir a la societat a banda de parlar... Però bueno, també hi ha molta gent que diu estar fent molta feina per al poble, i l'únic que fan és parlar.

Ja el senyor Berloso es va erigir com a salvador d'avis i àvies necessitats, després del tancament del centre de dia de Santa Eugènia. Però encara no conec cap avi que hagi rebut cap ajut des de la regidoria del senyor Berloso... com sempre tot es limita a parlar. Però lo més greu ha sigut com ara pretèn fer seva la iniciativa "Cuinem junts i mengem en família".

Abans era la política qui portava la iniciativa, i la ciutadania (per mitjà del món associatiu) sempre acabavem anant a remolc, havent de reaccionar. Ara, per fí és al revés. És la política la que ha de reaccionar i anar a remolc, intentant assignar-se els progressos de la mobilització ciutadana. Perquè ha sigut la ciutadania, a partir d'una iniciativa de la nostra companya Rosa Navarro, qui per fi ha fet realitat una nova manera de treballar amb els menjadors socials, fugint de la "caritat" i respectant la dignitat dels seus usuaris i usuàries. Però curiosament, quan la nostra companya, per mitjà de la Mesa d'Entitats, va tirar endavant la nova iniciativa, resulta que van aparéixer de sota les pedres molts que "ja tenien un projecte semblant" o que "tenien en marxa la mateixa idea", incloent gent del "lobby". Mira tú, on éreu fins ara? On era el vostre projecte?

I sobretot, senyor Berloso, què pretenia fer vostè? Com és que fins ara no s'ha fet (i continua sense fer-se)?

Doncs la resposta és, que si la ciutadania volem quelcom, ho hem de fer nosaltres. Doncs ells no ho faran.

ECG.

2 comentarios: