He viscut molts de catorzes d'abril a la meva vida, i sempre m'havia semblat que eren extraordinaris. L'any passat, quan vam viure aquell 14 d'abril tan optimista i mediàtic, tots pensavem que la República ja estava mig feta. La impopularitat de la cacera del rei a Botswana precisament pels volts del mateix 14 d'abril, lligat a l'accident de cacera del petit Froilán i els primers detalls de la gran estafa d'Urdangarín, van fer tota una conjunció de fets que ens van portar a molts a pensar que en qualsevol moment veuriem una gran massa social al carrer cridant "Visca la República!", i al Borbó fent les maletes com va fer el seu avi i marxant per a no tornar mai més.
Però no.
Com oblidar les sensacions positives de l'any passat, que em van portar a escriure un article que va tenir bastant d'èxit a la xarxa: "Un elefante se balanceaba...". Però certament, les sensacions "mediàtiques" que vaig tenir llavores no es poden ni comparar a les què he tingut el privilegi de viure avui.

Ni rastre de personalitats de l'"stablishment". Ni rastre de personatges i col·lectius oportunistes. Avui, al #BlocSalt només hi havia gent lluitadora, gent concienciada, gent que vol canviar al món sense necessàriament "sortir a cap foto". Un dinar popular en tota regla, a on tothom ha mirat de posar el seu granet de sorra per a fer-lo realitat. L'esperit d'aquest 14 d'abril al #BlocSalt ha estat l'esperit més autèntic del canvi que necessitem.
Perquè per a canviar les coses no serveix de res canviar les institucions des de dalt. Qui hem de canviar som nosaltres mateixos, i som nosaltres qui farem les coses. I la República, que per a molts ens representa un somni, només pot fer-se realitat si estem units com a poble, i sabem que les coses que ens diferencien són secundàries. El què és important és tenir clar què és el què ens uneix. I també tenir molt clar que no ens serveix qualsevol república: de res ens serveix una república catalana feta per CiU i les "400 famílies". De res serveix una República Espanyola o Ibèrica feta pel PPSOE. De res serviria una República Europea governada per la Merkel i la Troika. Necessitem una república del poble, pel poble i per al poble.
Avui, ha sigut un 14 d'abril verd. De la primavera verda de la PAH, la qual espero algun dia explicar als meus alumnes que estudiin història, i poder dir sense evitar un somriure "jo la vaig viure".
VISCA LA PAH!!! VISCA LA REPÚBLICA!!!
ECG.
Gran article. Comparteix el leif motiv, en tota la seva amplitud. La República - social - serà a nivell de l'estat espanyol, o serà només a Catalunya, si l'emprenyament amb determinació i valentia, des de abaix. Por em fa quan determinats tertulians, defensen que es un moment històric i que el poble català ha d'estar a l'alçada per soportar els sacrificis que això ens comportarà... Sense dir en cap moment, si l'esforç vindrà recompensat de més i millors llibertats, o per contra de construccions de paradigmes a mida d'aquest nacional-capitalisme.
ResponderEliminarSalut i revolució!
Salut, company. Gràcies pel comentari i benvingut al blog!
ResponderEliminarAquest és el problema... Els mitjans de comunicació majoritaris a Catalunya, principalment els del grup Godó, ja fa temps que s'encarreguen de bombardejar de notícies d'optimisme a les catalanes i catalans, fins a aconseguir que ara molta gent surti i digui que els hi va bé qualsevol tipus d'independència mentres sigui independència... i que la volen a qualsevol preu.
Igual que no ens serveix qualsevol república, tampoc ens serveix qualsevol independència. Però a la pràctica dona igual que siguen república catalana, espanyola, ibèrica, europea, o gironina si cal (que conec més d'un de per aquí que aquesta darrera opció no se la prendrien en broma). L'important és que siguen nosaltres qui construïm una nova societat, i l'organització estatal que se'n derivi ja sortirà sola.
Salut!
ECG.